Adéu Europa dels Estats. Salut, Europa Vernacla.

Una mort anunciada

L'Europa dels estats artificials, creats al segle XVIII, ha fracassat. A hores d'ara, és evident que mai tindrem una Europa unida, al menys tal i com s'ha plantejat fins ara. El Brèxit, ja consolidat, és el punt de partida del progressiu desmantellament que veurem en els propers anys. Contemplarem les acaballes d'una UE que mai va arribar a estar realment unida.

Hi ha diverses raons que expliquen la decadència del somni avortat europeu. Per començar, s'ha intentar edificar la unitat d'Europa al damunt d'una realitat inexistent, atès que l'Europa dels estats no és l'Europa real. És una Europa construïda contra les nacions naturals, creada a costa d'invasions, repressió i genocidis. Desenes de llengües i nacions històriques sobreviuen, encara avui, oprimides pels estats artificials del XVIII. Paradoxalment, aquest fet demostra la seva solidesa indestructible, que contrasta amb la fragilitat dels estats.

Estats dèbils, nacions fortes

Ho veiem clarament si analitzem els orígens. Els estats són construccions d'un dia. Fruit d'unes noces reials, una herència imperial o una guerra acabada amb èxit. Es possible crear un nou estat en un sol dia. I per aquest motiu, són estructures tan fràgils. Allò que neix en un dia, desapareix en un dia. Perquè només les sosté l'administració. No tenen base popular, ni històrica ni cultural. I molt menys són una realitat identitària.


"La nova realitat europea serà, per tant, regional i supraestatal. I aquesta naturalesa és la pròpia de les nacions històriques i de les comunitats culturals."


Les nacions, en canvi, s'articulen al voltant d'una llengua i d'una comunitat cultural. I necessiten centenars d'anys per a compactar-se i consolidar-se. Però quan ho fan, són d'una solidesa natural sorprenent. I disposen d'una energia creativa insondable, provinent dels seu fort sentiment d'identitat.

Això explica perquè els estats són tan fràgils que no es poden permetre el luxe de cedir sobirania a la Unió Europea per temor a desaparèixer per sempre més. Perquè és evident que si el govern d'Espanya cedeix sobirania a la UE, els catalans, els andalusos, els gallecs, els bascos i els castellans, veritables comunitats culturals i nacionals, ho aprofitaran ràpidament per desfer-se de l'estat que les oprimeix i empobreix.

El mateix passaria a França, amb els occitans, els bretons, els alsacians, els catalans, els francs, els normands i els bascos, que de seguida recuperarien la seva essència nacional natural. O a Itàlia. O a Gran Bretanya. O a Alemanya. Etc.

Les entitats fantasma i la nova Europa Vernacular

A dia d'avui, els estats europeus són entitats fantasma, completament superades. Són fòssils, són reminiscències d'un altre segle. Per a l'economia global, la mida dels estats del segle XVIII és un obstacle. Presenten un greu problema d'encaix. No són prou petits per tractar allò local de manera adient, ni massa grans per competir amb els enormes conglomerats com són la Xina, els Estats Units o la Índia. En altres paraules, són una nosa econòmica i administrativa.

La nova realitat europea serà, per tant, regional i supra-estatal. I aquesta naturalesa és la pròpia de les nacions històriques i de les comunitats culturals. La nova Europa, la qual sorgirà després de la desfeta de l'Europa dels Estats, serà l'Europa Vernacular. Es a dir, l'Europa natural, l'Europa històrica, l'Europa cultural, en tota la seva diversitat i riquesa. I aquesta Europa serà prou forta i segura com per lliurar la seva sobirania i el seu potencial a la nova Europa Unida.

.
#catala